baver | vi | bavar ; (écumer) : grimejar/ grumejar LBR ADL ; en baver pour faire qqch : nen sabre (a qqun) per faire qc Quò li nen sabèt quand arribèt vas Lion, màs aprés s'i es ben apletada. | Omelhièr (Auvergnat) |
améliorer | vt | amelhorar/'melhorar ADL ; améliorer sa situation matérielle ou morale : anar/'nar ès/as avant loc verb ADL. | Omelhièr (Auvergnat) |
oreille | nf | aurelha ADL ; prêter l’oreille à : ‘saurelhar/essaurelhar vt LBR Saurelha-me ! ; tirer les oreilles : essaurelhar vt ADL ; casser les oreilles : essaurelhar vt ADL, ensordar vt ADL ; oreille d'un vase : manelha nf ADL. | Omelhièr (Auvergnat) |
réveillé | nm | (chant nocturne de la Semaine sainte) : revelhets nm pl Passar los Revelhets, quò es passar per los ostals dinc la Semana santa per chantar “La Passion de Jesús-Crist” e d’autres chants. Òm achaba en creidar “cacalhons” e lo monde vos paian un canon, vos bailan de cacaus, pueis n-òm manja la moleta. | Omelhièr (Auvergnat) |
chez | prép | chas ADL Mon ostal s'apela \"chas Compaire\", vas/vès Vas ieu. Vas la Maria da chas Prunèira ; (dans la propriété de...) : en/a cò de… LBR La chabra m'eschapèt e sautèt en cò de la Marcela (Lo Bru). An-uei meissonarem a cò de Joan e deman farem a cò nòstre. | Omelhièr (Auvergnat) |
plus | adv | mai ADL Nen vòle un pauc mai. Dos mai quatre fan sieis, pus LBR Vai pus naut ! ; plus… plus… : d'en mai... d'en mai... ADL D'en mai n-òm v-o tira per la coa, d'en mai quò branda. Da que quò z-es quò ? La cluecha (davinalha, A. Delrieu) ; plus… moins… : d’en mai… d’en mens/moens ; plus… que : mai… que, pus… que Z-es pus bela que sa sòrre. | Omelhièr (Auvergnat) |
terrain | nm | (utilisation agricole) : terraindéfriché : essart/eissartnm ; terrain fraîchement débroussaillé : rotissanf ADL ; terrain fraîchement labouré : aradanf ADL ; terrain préparé pour le semis : samenadís/semenadísnm ADL ; terrain fraîchement ensemencé : samenadanf ADL Te tirarai de per la samenada !(A. Delrieu) ; terrain fauché : dalhadísnm LBR ADL ; terrain cultivé en chanvre : òrtdelachanda ADL ; terrain fertile près de la maisonpour les productions légumières : ochanf SIN \"Ocha\" se tròba mai que mai dinc de noms de luòcs ; terrain autour du buron : fumadanf MPA ; terrain de parcours dans les estives (opposé à la \"fumada\") : aigadanf MPA. | Omelhièr (Auvergnat) |
perdre | vt | perdre ADL, marrir (-iss-) LBR Z-ai marrit mon cotèl (A. Delrieu) ; perdre son temps à attendre : garalhar vi ADL ; perdre du terrain : racuolar vi ADL ; perdre son sabot, en parlant d'un animal : se debatar/desbatar vp ADL ; perdre la tête : virar casaca loc verb ADL LBR. | Omelhièr (Auvergnat) |
soleil | nm | solelh° ADL ; faire soleil : solelhar°/solalhar° v imp Banha, mai solelha, lo Diable tira sa maire per l'aurelha (dire) ; prendre le soleil : solalhar°/solelhar° ADL Las trufòlas solelhadas se manjan pas ; s'exposer au soleil : se solalhar°/solelhar° vp ADL L'estiu lo monde s'agrumelan per se solelhar vas las ribeiras o vas la mar. | Omelhièr (Auvergnat) |
dehors | adv/nm | afòra ADL Quò es pas lo jorn de sarrar un chin afòra : fai mauvàs temp (Lo Bru), defòra ADL. | Omelhièr (Auvergnat) |
échantillon | nm | mòstra/mònstra nf Lo cors de las lentilhas chamjava d'un an a l'autre e meime en cors de sason. En mai, la meima mòstra presentada als marchands, chascun de z-els fasiá son pretz (H.-A. Verdier) ; présenter un échantillon : mòstrar/mònstrar una peça HAV. | Omelhièr (Auvergnat) |
honteux, -euse | adj | bregonjós/vergonjós, -osa (vergonhós, -osa) ADL, ontós, -osa ; (humilié) : emmocat, -ada Sei estat talament emmocat que n-ai pas sabegut da que dire (A. Delrieu) ; (penaud) : mate, -a ADL Mate coma un rainaud (comparason, A. Delrieu). | Omelhièr (Auvergnat) |
passer | vi | (s’écouler) : passar (aux agússer) Aquel temp a passat, mai tornará pas (A. Delrieu) ; passer de… à… par… : passar (aux agússer) per… Petassat, borrassat, jamai l'agulha i a passat. Da que quò z-es ! Lo chaul (davinalha, A. Delrieu) ; passer de l'autre côté : sautar MAZ Las vachas z-an sautat en cò delh vesin ; passer derrière une montagne, un objet... : trescolar°/'strescolar° vi ADL T'ai vista 'strescolar. | Omelhièr (Auvergnat) |
sourcil | nm | sorcilha nf LBR, sobrecilha nf LBR, ússia/ussa* nf La filha era pas genta, mai s'en mancava ! Aviá de z-ússas neiras eschabassadas que fasián pensar a quauque singe de sabe pas quenh país, de piaus... (H.-A. Verdier). | Omelhièr (Auvergnat) |
difficile | adj | de caractère : jamare, -a LBR ADL Z-es jamare, n-òm sap pas de quanh costat lo tapar (Lo Bru) ; difficile à satisfaire : delicat, -ata ADL Quò era quincòm, per se mancar pas en pudir lo sopar ! Car z-era delicat, lo Monsenh, refat, -a. | Omelhièr (Auvergnat) |
si | conj | (condition) : se (si) MAZ Se quò plòu, te chau préner ton paraplueja ; (introduisant une interrogation indirecte) : se (si) ADL Sabe pas se vendrá. | Omelhièr (Auvergnat) |
barbouiller | vt | barbolhar ADL, empastar ADL, emplastrar Quò's tot emplastrat de salopariá (A. Delrieu), mascharar ADL, embargalhar* ; barbouiller le visage : morralhar ADL ; (peindre grossièrement) : penturlar/pinturlar. | Omelhièr (Auvergnat) |
non | adv | oc-pas MAZ, pas, non-pas ADL, betòn ADL, non/nòn/nò ADL Non solament fai res mès empacha de trabalhar los autes (A. Delrieu) ; mais non : si bentòn ADL, saique non JBE ; que non ! : non-pas ! ADL. | Omelhièr (Auvergnat) |
humilier | vt | chemar/chimar LBR ADL, baissar ADL, matar ADL ; humilier publiquement : emmocar ADL Sei estat talament emmocat que n-ai pas sabegut da que dire (A. Delrieu). | Omelhièr (Auvergnat) |
gros, grosse | adj/n | gròs, -òssa ADL La sal gròssa, patofla adj/nf ADL, tròç nm de Un tròç de morcèl de pan. Getava un tròç de lenga com'aquo. Tròç de fainhant, de magòri, de sale. (A. Delrieu) ; gros homme : bedòrla nf LBR ADL, bedòt nm ADL. | Omelhièr (Auvergnat) |
poire | nf | pera ADL ; (poire dure, à peau verte ou jaune tachée debrun, consommée cuite) : pera de fuòc MAS ; (poire dure, à peau jaune tachée de brun) : canilha MAS ; (poire conique, verte, consommée au vin ou en bocal) : pera de vin MAS ; poire sauvage : peron nm ; couper la poire en deux fig : faire una còcha mal/mau talhada LBR Per faire lo pretz, i-un ditz 20, l’aute 18, fan una còcha mau talhada : 19. | Omelhièr (Auvergnat) |
poutre | nf | trau nf LBR, somèir nm ADL ; poutre sablière : sòla° nf ; poutre de la cheminée : mantela nf MPA ; ensemble des poutres du plafond : travada nf ADL. | Omelhièr (Auvergnat) |
chasser | vi/t | (pratiquer la chasse) : chaçar ADL Chin que chaça perd sa plaça (dire) ; chasser les rats, les souris : ratar vi LBR ADL ;(repousser) : parar Para tas vachas de per ma cevada : para ma cevada de tas vachas (A. Delrieu) ; (supplanter) : descassar LBR ADL. | Omelhièr (Auvergnat) |
temps | nm | (état météorologique) : temp (temps) Fai belh temp per samenar. Lo temp es clar. Fai un temp a pas fotre un chin a fòra. N-òm pòt pas viure de l'aere delh temp(A. Delrieu) ; faire beau temps : fairebòn ;faire très mauvais temps : fairepasrosse MAS ALL. | Omelhièr (Auvergnat) |
homme | nm | (être humain) : òme ADL Chal préner lo temp coma ven e los òmes coma sòn (dire) ; (être humain de sexe masculin) : òme, mascle Aquel pelha de mascle ! Quò es un dròle de mascle ! Lo mascle, n-a pas páor (A. Delrieu), tipe ADL ; jeune homme : joein'òme LBR, dròle (dròlle) ADL ; homme grand et bien bâti : pelau ADL ; homme léger : sautarèl ADL ; homme à femmes : fennatèir/femnatèir ADL ; gros homme : bedòrla nf LBR ADL. | Omelhièr (Auvergnat) |