poignée | nf | ponhada ADL Ponhada de gran, ponhada de man, ponhada de pòrta ; poignée pour saisir qqch : ponhada ADL, manada ADL, manelha ADL ; petite poignée : manelhon nm ADL. | Omelhièr (Auvergnat) |
récolte | nf | recòrda ADL Josèp de Tonhassa, que sa recòrda se montava a gaire mai d'una trentena de quilòs, enteressava pas los marchands (H.-A. Verdier), racòlta/recòlta. | Omelhièr (Auvergnat) |
raison | nf | rason Agússer/aveir rason. Faire vaudre sas rasons. Una bona rason de/per ; (faculté intellectuelle) : sen nm Avòra, vos respònd pus, z-a perdut lo sen, timbre nm Li charchava garrolha, mas a agut mai de timbre que z-elh, li a pas raspondut (A. Delrieu), eime nm ADL N-a ges d'eime : z-es neici, sentiment nm ADL ; (effort de compréhension) : comprenela nf ADL Fai marchar ta comprenela ! , comprenòta, rason ADL, finessa ; perdre la raison : perdre la timbarlaADL ; sans raison sérieuse : mal°-a-prepaus loc adv ADL. | Omelhièr (Auvergnat) |
sac | nm | sac ADL ; sac double (besace) : esbiaças/biaças nf pl ADL ; grand sac à récoltes : bòja nf ADL Pass'un temp la reclama voliá nos faire creire que lo \"Gringo\" d'una marca de café passava tot plan-plan pelhs país d'America Latina e paupava las grunas de chaqua bòja en badinar amelhs paisans ; contenu d'un sac : sac ADL Los vesins m'an belat un sac de champanhons, sacada nf ADL ; contenu d'un sac à récoltes : bojada nf ADL A la festa delh país avem passat una bojada de trufas dinc la trufada. | Omelhièr (Auvergnat) |
entendre | vt | entendre ADL, ausir (avec ou sans -iss-) ADL Ai ausit quicòm, mès nen sei pas segure (Maseleire) ; entendre à demi ou croire entendre : entrausir (avec ou sans -iss-) LBR V-o ai entrausit : me sembla d'agússer ausit (A Delrieu). | Omelhièr (Auvergnat) |
contrarier | vt | contrestar, contrariar ADL ; (déplaire) : sabre mal/mau ADL, cifonar ADL, embestiar ADL, faire dannar/damnar ADL, faire despeit ADL. | Omelhièr (Auvergnat) |
sermonner | vt | cevadar/civadar ADL, chapitrar ADL, fachar Ma maire saguèt pas contenta, m’a fachat (Lo Bru), faire lo catecheime/catechisme ADL. | Omelhièr (Auvergnat) |
fermer | vt | sarrar N-òm sarra la pòrta, la gòrja, la man... (A. Delrieu), barrar, boschar ADL ; fermer à clef : clavar ; fermer le caquet à qqn : mochar qqun ADL. | Omelhièr (Auvergnat) |
retrousser | vt | rabossar/rebossar Rabossar la rauba (A. Delrieu), trossar Trossar sas manjas per trabalhar. | Omelhièr (Auvergnat) |
brun, brune | adj | en particulier pour le pelage : maruèl, -elha Los buòus maruèls z-an lo nas negre e los uels negres, quò es de blònds de raça ; brun clair (couleur des vaches d’Aubrac) : saure, -a ADL ; brun sombre : maurèl, -ela. | Omelhièr (Auvergnat) |
savoir | vt | sabre (pp sabegut, -uda) Qual sap ? Qual sap quanh temp fará deman ? Sap pus da que far ! Sabetz pas çò que vourai ? Sabetz tot e sabetz res. Partirá sabe pas quanhora. Se i es tojorn sabegut préner (A. Delrieu) ; faire savoir : faire assabre ADL, faire/far conustre/conússer/conèisser Dos correires, mandats vas Ermentari an fat conèisser alh preire qu'Avit arribará deman, solenament (A. Bodon Laserms), faire dire Me v-o faràs dire si vòles venir ; vous savez interj : sabetz ADL. | Omelhièr (Auvergnat) |
trèfle | nm | treflanf ADL, treule/triule* nm ; trèfle sauvage : trenhòla°/trinhòla°nf ADL MAZ. | Omelhièr (Auvergnat) |
patauger | vi | pachecar/pachicar LBR Z-ai pachecar per l'aiga tot lo matin per lavar (A. Delrieu), gasar, gasar l'aiga ADL Son 'nats vès l'aiga, entre gasar e sansolhar, s'en son donat ! | Omelhièr (Auvergnat) |
prendre | vt | (attraper) : préner (pp prés, -esa /prengut, -uda) ADL, 'massar/amassar ADL Massar freid, páor... , atapar/'tapar Z-ai tapat un bòn emplastre ! (A. Delrieu), sasir (-iss-) Sei estat sasit pelh freid (A. Delrieu) ; prendre à pleines mains : ponhadar ADL ; prendre au collet : coletar ADL ; prendre violemment : s’emparar vp ADL, raflar vt ADL ; prendre place : s’acreschar vp LBR ; prendre goût (à) : s’agromandir vp (-iss-) ADL. | Omelhièr (Auvergnat) |
battoir | nm | massòlaº nf ADL Se quauqu’una levava la lenga per çò que z-era pas de son aviaire, creidava a s’estranglhar e desqu’uns còps sabon, bròssa e massòla volavan (H.-A. Verdier). | Omelhièr (Auvergnat) |
humeur | nf | manim nm Z-a lo manim que vira ; saute d’humeur : manimada LBR ADL ; de bonne ou de mauvaise humeur : bien, mal/mau minat, -ada adj ADL, de bona, de mauvesa luna ADL, bien, mal/mau lunat, -ada adj ADL ; mauvaise humeur : venimada nf ADL ; de mauvaise humeur : borrut, -uda adj ADL, maugraciós/malgraciós, -osa adj, en petard Enquera z-es en petard ! (A. Delrieu). | Omelhièr (Auvergnat) |
pli | nm | (partie repliée) : plec ADL ; (forte ride) : rassida nf ; marque de pli : plejum/plajum nm ADL ; prendre le pli : i préner lo còp MAZ En entrar, sabiá pas faire, mès avòra i a bien prés lo còp. | Omelhièr (Auvergnat) |
croûte | nf | cròsta ADL Ganhar sa cròsta ; manger de la croûte : crostilhar vi ADL ; casser la croûte : faire aó ADL Chal faire aó : chal ben manjar e per aquò far, chal trabalhar ; croûte de sang, suite à une blessure : ronha ; couvert de croûtes : ronhós, -osa adj ADL ; croûtes de lait sur le crâne des enfants à la naissance : crespina nf LBR Z-es naissut amb la crespina : z-a de çança. | Omelhièr (Auvergnat) |
soigner | vt | soanhar ADL ; (apporter des soins médicaux) : soanhar ADL Soanhar qqun o soanhar sa malautiá, medecinar Medecinar qqun. | Omelhièr (Auvergnat) |
penaud, -aude | adj | mate, -a Mate coma un rainaud (comparason, A. Delrieu), vergonjós/bregonjós, -osa (vergonhós, -osa) ADL, emmocat, -ada Sei estat talament emmocat que n-ai pas sabegut da que dire (A. Delrieu). | Omelhièr (Auvergnat) |
ouvrier, -ière | n | obrièir, -eira LAU ; mauvais ouvrier : jargòssa/jagòssa nf ADL, jargossaire/jagossaire, -aira n ADL, salòp nm ADL. | Omelhièr (Auvergnat) |
que | conj | que ADL Vòle pas que partes ; (dans les comparaisons) : coma Z-es tan belh coma tu, que N’i a pas tant qu’o cresiás. N’i a mai que de besònh. (voir autant, aussi, plus,moins) ; ne… que (seulement) : màs adv Z-a màs manjat sa banana. | Omelhièr (Auvergnat) |
meilleur, -eure | adj comp | mai bòn, -a Aquesta pera z-es mai bòna que l’auta. Çò mai bòn, quò es que v-o sabián pas, melhor (s’accorde en nombre, pas en genre)ADL Una melhor ideia. Los melhors quò’s nos. Çò melhor. | Omelhièr (Auvergnat) |
arracher | vt | arranchar/'ranchar ADL ; arracher des mains : degostar/desgostar de per las mans LBR Me v-o a desgostat de per las mans (A. Delrieu) ; arracher le poil : deborrar/desborrar vt ADL ; arracher les yeux : desuelhar vt ADL ; arracher les mauvaises herbes : voir désherber, sarcler. | Omelhièr (Auvergnat) |
démantibuler | vt | escrancar LBR Li passa pas ton velòç per lo petaçar, sabrá màs te l’escrancar, demantivelar/desmantivelar ADL. | Omelhièr (Auvergnat) |